Ille Oliva, qui erat summae patientae ac mansuetudinis uir.
Monjo anònim de Cuixà, any 1040
L’Institut Abat Oliba de Ripoll, en tant que centre que busca aprofundir en un model competencial orientador, defineix els seus pilars pedagògics i les actuacions encaminades a afavorir l’èxit de l’alumne pel que fa a la seva autonomia i projecte de vida. Aquest objectiu troba el seu marc de desenvolupament en l’articulació del que es defineix com un centre orientador, és a dir, un centre amb un projecte educatiu inspirat en els fonaments teòrics elaborats des del Departament d’Ensenyament el curs 2011-2012 referits al disseny d’un model competencial orientador.
Descripció del centre en el seu context territorial social i econòmic
L’Institut Abat Oliba és un dels cinc centres d’educació secundària de la comarca del Ripollès, que té 24.999 habitants (Idescat, 2017). Està ubicat a la vila de Ripoll, municipi que té 10.611 habitants (Idescat, 2016), però gran part dels alumnes també venen de la resta de la comarca. Pel que fa a batxillerat, PFI i cicles formatius de grau mitjà (CFGM) i superior (CFGS), és l’únic centre públic de tota la comarca que n’ofereix.
L’alumnat d’ESO de l’institut prové de les escoles de primària del Baix Ripollès, que són sis: dues de concertades (Escola Vedruna Ripoll i Escola Salesiana de Santa Maria de Ripoll) i quatre de públiques (Escola Tomàs Raguer i Escola Joan Maragall, a Ripoll; Escola Pirineu, a Campdevànol, i ZER Comte Arnau, que inclou dues escoles als pobles de Vallfogona del Ripollès i Planoles). Quant al batxillerat, l’institut es nodreix sobretot dels mateixos alumnes del centre i dels de l’Escola Vedruna de Ripoll, que també fa ESO, però també hi ha força alumnat que prové de la Vall de Ribes (INS Joan Triadú), la Vall de Camprodon (INS Germans Riera) i Sant Joan de les Abadesses (Institut Escola Mestre Andreu). Amb referència als ensenyaments d’esports (EE), els alumnes venen d’arreu de Catalunya.
Infraestructures
La seu principal de l’Institut Abat Oliba és un edifici de l’any 1972 ubicat a la carretera de Barcelona 57. Malgrat tot, el creixement del centre al llarg dels anys ha fet que s’hagi hagut d’anar ampliant la xarxa de recintes on s’imparteixen estudis. D’aquesta manera, l’any 2005, a l’altra banda de la Ronda Castelladrall es va construir un edifici on actualment es cursa el PFI, tot i que originàriament era pensat per fer cicles formatius. Els cicles formatius d’IME i Cuina i Pastisseria es fan al Polígon Industrial Els Pintors, en cooperació amb la Fundació Eduard Soler, Ripollès desenvolupament i l’Agència de Desenvolupament del Ripollès. Referent als blocs específics dels ensenyaments d’esports, es fan a La Masella, en cooperació amb la Federació Catalana d’Esports d’Hivern en el cas de l’esquí alpí i el surf de neu, i a les muntanyes ripolleses en el cas dels esports de muntanya.
Estructura del centre
L’Institut va ser inaugurat el 1972 i s’hi van impartir estudis de BUP i COU fins al 1992, quan l’Escola privada de Formació Professional (ETP) de Ripoll va passar a ser pública i el Departament d’Ensenyament la va fusionar amb l’institut, coincidint amb el desplegament i desenvolupament de la LOGSE. Tot això va suposar un gran canvi estructural al centre, que va iniciar aleshores una nova etapa que encara perviu en l’estructura organitzativa d’avui dia. Actualment el centre imparteix estudis d’ESO (tres línies consolidades), batxillerat (tres línies consolidades), PFI (un grup consolidat), cicles formatius de grau mitjà i superior (Gestió Administrativa, 3×2 de Cuina i Pastisseria i Instal·lacions elèctriques i automàtiques i Manteniment electromecànic [IME]) i estudis de grau mitjà en Esports de muntanya i escalada i en Esports d’hivern. Es tracta, en definitiva, d’un centre gran que acostuma a moure’s en una forquilla d’entre els 700 i els 800 alumnes.
Lideratge compartit
El gir del centre es fonamenta en la participació de la comunitat educativa per construir una identitat pròpia i compartir una mateixa visió pedagògica. Per aquest motiu s’estableixen mecanismes de cooperació i s’integren nous òrgans encarregats de prendre decisions que afecten l’organització i el funcionament de l’institut.
Així, es pretén crear el consell de direcció i el consell de delegats per consensuar les directrius organitzatives. Al mateix temps, es vol transformar els equips docents perquè esdevinguin motor de canvi i d’innovació pedagògica amb l’ajuda dels departaments i els agrupaments per àmbits. Els canals de participació i cohesió són transcendentals. Per afavorir aquest procés de tots els membres de la comunitat educativa s’establiran tres comissions de treball mixtes formades per professorat, alumnat, PAS i famílies: la d’activitats, la d’Escola Verda i la multimèdia.
El teixit empresarial de l’entorn de l’institut és fonamental per tal d’entendre la Formació Professional. Per una banda es cercaran relacions estables i fiables amb empreses de referències per les diferents famílies professionals dels cicles de l’institut. Des de les diverses comissions i equips de millora es perseguiran els objectius propis de cadascuna i es tindran en compte també les necessitats de totes les entitats, associacions i empreses del territori. L’equip directiu vetllarà per crear les condicions necessàries perquè millorin els aprenentatges, amb canvis progressius i essent molt rigorosos en el procés. Aquesta nova formulació parteix de la implicació i la motivació per part del professorat. En conseqüència, s’establirà com a eix essencial la formació d’equips de millora a partir de professorat per resoldre les problemàtiques que sorgeixin a nivell pedagògic, organitzatiu o de convivència.
